Jaume, Pitu, Xavi, Jordi Gil, Jordi Romero, Elen, Albert i Ferran va fer Vic- La Garriga pel Puiggraciós.

Van agafar el tren de les 7:50 a l’estació de tren de La Garriga direcció Vic. Sembla mentida que en ple segle XXI encara hi hagi tren en tant mal estat. Quan seies l’altra persona havia d’obrir les seves cames per poder encabir les teves. Kafkià. Arrivàrem a les 8:20 hores.

La sortida era un “revival” de fa uns 10 anys donat que es tractava d’una sortida que temps enrera ja havia fet membres del club. Les coses han canviat i molt. Per començar la memòria donat que el nostre guia Jaume ens va anar fer de bòlid d’un camí cap a altre. Segons els camins, els quals, sobretot la primera part, es troben actualment encimentats. Tercer, l’edat. Deu anys són molt i la forma física evidentment no és la mateixa.

Després d’unes dures rampes, asfaltades, que ens portaren de Santa Eulàlia de Riuprimer (que feia una pedalada amb una nombrosa participació) a la urbanització el Muntanyola, vam planejar (si és pot dir així) des de Collsuspina fins a la carretera que uneix Centelles amb Sant Feliu. Fins aquí molt ciment, camins amples però molt macos. Fou en aquest punt, més o menys, on, per casualitat de la vida, ens trobem amb un grup de beteterus de La  Garriga que feien el mateix, o sigui, de Vic a la garriga, però per un altre indret (el correcte). Doncs bé, l’Albert, garriguenc, els coneixia. A partir d’aquest moment es van convertir en els nostre guies fins al santuari de Puiggraciós.

 L’espectacle paisatgístic que ens oferia un dia net i clar  és el principal referent de tot beteteru que vulgui fer aquesta ruta.. Els paisatges des d’alt dels cingles són esfereïdors, increïble i que provoca que anar en btt sigui tot un gust.

Us afegim les fotos i el track així com petit vídeo.

Si vols veure les fotos clica aquí