VOLTA PEL POBLE DE MONTSENY

La manca de guia per anar pel Cabrerés ens va fer replantejar la sortida del diumenge. La nova ruta, pensanda el mateix dia de la KDD, fou anar fins al poble de Montseny, d'allà a Santa Anastàsia, girar per un corriol fins el pont de la Llavina. Remontar carretera amunt fins a empalmar amb el GR-5 a Sant Martí del Montseny.

D'aquí s'inicia un corriol molt tècnic que ens portarà fins la Tordera. Agafem la Suïssa Catalna i tornem per carretera fins a Palautordera.

Es tracta d'un sortida amb molt carretera (que és preciosa) però que no hi ha un altre remei (a no ser que es vulgui pujar a 1000 metres i tornar a baixar amb el conseqüent augment de quilòmetres).

Tot plegat va resultar satisfactori per tots. La tardor amb les fulles caigudes que fan de catifa del camí, la riera de la Tordera que baixa carregada d'aigua, els boscos inundats de ferum boletaire i un magnífic dia clar van fer que el tros de carretera fou assumible.

Vam anar en Paco, Jaume, Javi, Pitu, Ferran, Elen, Xavi, Jordi Gil, Pep i Stephan. A les 8 estàvem tots puntuals al lloc de sempre.

Vam poder admirar la nova BTT de l'Stephan, una Lapierre que treu el singlot a més d'un. Com es veu el parc ciclista del club es renova a passos agegantats.

La segona sospresa fou l'aparició de Paco, recuperat després d'un lesió al genoll.

Tot agafant el camí cap al castell de Fluvià, vam poder comentar, parlar i intentar convéncer que en Jordi fos el nostre nou president. Impossible. No va donar el seu braç a tòrcer. Que és capgros el vailet!!!!! Sort que en Xavi es va oferir voluntari. JA TENIM nou president. Que no et passi res!!!!

La carretera, bonica per que sí, tenia un greu problema. La gran quantitat de boletaires que anaven muntanya a munt. Que no sabeu que els bolets no es troben al costat de la carretera!!!! La veritat es que al nostre club hi han  caçadors de bolets que saben identificar-los tots. Però quan anem en btt és per fer btt i no per agafar bolets.

Arrivats al poble del Montseny van esmorzar. La vista preciosa. El poble preciós: quatre cases quatre restaurants. Un cop van satisfer al nostre estòmac, van enfilar-nos cap a Santa Anastàsia. No us podeu imaginar que significa fer rampes del 15% amb l'estòmac ple!!!

Un cop arrivat a dalt vam agafar un corriol preciós que ens portà fins al pont de la Llavina. Ens tornem a trobar amb la carretera, els cotxes i els boletaires.

Pugem un parell de quilòmetres fins el trencall que en porta cap l'ermita de Sant Martí del Montseny on prenem el GR-5. Mare meva, quantes pedres!!!. La nostra companya Helen (com a millorat aquesta noia!!) la baixar tota caminant. La veritat és que cal una bona tècnica.

Un cop arrivats al final del corriol ens trobem amb un paisatge fantàstic format per la Tordera, ben carregada d'aigua, el bosc de ribera, preciós a la tardor, i un magnñific camí que ens porta fins a la Suïssa catalana, les piscines del Montseny i a la carretera de nou.

I allà va succeir la disbauxa. La tranquil·litat que duiem a sobre es va transformar en una baixada rapidíssima, fent relleus constant, agafant puntes de 65 km hora, anant el més ràpid possible a la zona plana. Sens dubte va ser el tros més cansat de tots, però va valer la pena. En Javi, l'Stephan i el Ferran anaven a tot drap, seguits de molt aprop pel Jaume i el Pep. La resta s'ha va agafar amb més calma.

I ho van pagar. Encara ens quedaven dues pujades que es van fer eternes fins arrivar a Vilamajor.

Ens ho vam passar molt bé.

us adjuntem el track i uns curts videos, però si vols veure les fotos clica aquí.