En Ferran, el guia d'aquesta sortida, ens havia preparat una ruta que tots vam considerar que era molt dura. Malgrat tot, la vam acceptar amb la condició que la fariem en funció del nostre estat físic. Lamentablement, l'edat no perdona i malgrat que el nostre estat físic és excel·lent, l'estat anímic ens va fer una jugada donat que la darrera pujada, la que ens havia de portar fins a Palestrins, no la vam fer. I no per manca de forma sinó per què psicològicament estàvem desmotivats. I no és per menys.

D'entrada havíem de pujar al Pla de la Calma per Vallfornès. Una pujada llarga (uns 10 km) amb un fort desnivell (de 200 a 1260 metres) i amb un camí molt mal fer a causa de les darreres pluges. Com sempre, ens ho vam agafar amb calma, almenys alguns. En Miquel i en Joan de Llagostera, van demostrar estar en un excel·lent estat físic donat que van arribar a dalt de tot sobrats i  molt abans que qualsevol altre. Per darrera, l'Stephan (que sembla que no es cansa mai), en Jordi Yelamos (el que sempre es queixa però mai baixa el ritme) i en Ferran (que va patir un atac de lumbàgia que el va fondre a la misèria) van ser els següent en arrivar. Tot seguit en Xavi (en solitari) va obrir el gran grup amb Jaume, Jordi Gil, Giovanni (bravo pel noi donat que és el que menys btt fa però s'ho puja tot), l'Elen (com a millorat aquesta noia!!) i en Pitu. Malauradament, pel camí es va quedar en Santi que després de tota una nit treballant es va retirar per descansar.

L'arribada a la casa nova de Vallfornès fou espectacular. La vista que s'ens oferia era molt maca amb els espadats del cingles del Bertí, Sant Llorenç de Munt i l'Obac i Montserrat. I no era per menys, el dia era esplèndid, la visibilitat magnífica i la calor impròpia per aquestes dates. Estàvem a 23 graus a les 10:30 hores ia  1250 metres. Increïble.

D'aquí van anar al corriol que es dirigeix cap a Roca centella. Per tots aquells que els agradin els corriols no es poden deixar de fer aquest. Es combina la tècnica, amb l'exhuberància de la vegetació, amb les vistes paisagístiques espectaculars juntament amb un corriols magnífics. Gairabé un 90% es pot fer a sobre de la btt, però hi trossos massa tècnics que s'han de fer a peu (a excepció d'en Jordi Yelamos que s'ho va fer tot a sobre de la btt).

Lamentablement, la nostra nena, l'Elen, va patir un accident. En una tartera la btt li va relliscar i va caure tartera avall fins que un arbre la va parar a ella i la btt. La veritat es que va tenir molt sort per què es podia haver fer molt més mal del que va patir. Mireu les fotos i ho comprovareu.

La baixada, per camí en un magnífic estat, fins la cua de l'embassament de Vallfornès, és rapidíssima, amb velocitats punta superiors al 60 per hora.

El club trencacames recomana a tothom aquesta sortida per la seva bellesa i espectacularitat, a més de l'esforç físic que demanda.

Si vols veure les fotos clica aquí

Us adjuntem uns vídeoa i el track