LA CORRIOLADA 1

La sortida prometia i ho era conscient la majoria de socis/es del club, per això l'assistència ha estat notable. Sabíem que anavem per la zona de Sanata, molt propensa als corriols, i que posteriorment ens anavem cap a la zona del Corredor, concretament entre Can Bordoi i la Torrassa del Moro, possiblement la zona més rica de corriols del Corredor. Per tot plegat, molts socis/es del club volíem anar aquesta sortida.

A les vuit del matí d'un dia clar i gens fred (estem a les portes de desembre i sembla que estem a finals de setembre). En Pitu, l'Albert, Xavi, Jordi Gil, Javi, Elen, Jaume, Ferran, Santi, Miquel i en Pep  van ser els que vam sortir.

La primera part de la ruta va fer de guia en Miquel. Es tracta de la zona situada entre Llinars i Vilamajor. Lloc molt conegut per nosaltres però poc emprat, segurament per la seva proximitat a casa. Els corriols abunden per la zona i no vam desaprofitat-ho per fer-los. Inclús en Miquel ens va ensenyar un de nou molt maco el qual emprarem a la Trencacames'07.

D'allà donarem el salt al Corredor. Vam canviar de guia iJjaume es va fer càrrec de la situació. Que en sap aquest noi de camins!!!!!. Ens va portar, no sabem per on, fins a can Bordoi per un camí infernal per les pujades i per què acabaven d'estesar el bosc del costat el que va provocar que infinitat de branquillols estigessuin a sobre del camí. Com patien les rodes i els canvis!!!!.

La zona de can Bordoi és molt rica amb corriols, i més en aquesta època de l'any ja que s'acabava de fer els dos dies de Llinars on, molt segurament, els corriols encara estaven "calents" pel pas de més de 200 beteteurs. I efectivament així va ser. D'allà dalt van baixar per un corriol técnic però molt ràpid que va fer les delícies dels baixadors. Que maco es poder anar a tota velocitat per un corriol estret envoltat d'arbres!!!! .

Però tot el que baixa torna a pujar, i el corriol ja no esdeven tant divertits. El cor es posa al màxim i els nostres polsometres treuen fum. Sembla que diguin: on aneu nois que ja no teniu edat per fer aquestes rucades!!! Bé, tots menys el del Santi el qual es mantenia en polsacions motl baixes. No hi ha res com ser jove!!!.

Després de la pujada, com no, la baixada. Trepidant, intensa, ràpida, tècnica són alguns dels adjectius que podríem emprar, però el més clarificador és, sens dubte, el de divertit.

Tornem a pujar i tornen els pulsometres a pitar. Nois que ja no teniu edat, tornen a xisclar. Aquest cop posem una miqueta de seny i el nostre ritme baixa. El cos ja no està per aquest trots, a excepció de Santi el qual puja com si res. Per no parlar d'en Miquel, el nostre representant a les pedalades que es fan arreu Catalunya. Per cert, en Miquel ha estrenat btt nova, una magnífica Ghost. Poc a poc el parc beteteru es va renovant. Que portaran el reis!!!!

La intensitat de les baixades era tal que a Xavi se li va trencar la suspensió del darrera. Ell mai ha estat un gran baixador de corriols, sobretot desde que es va trencar la clavícula, però sense suspensió  la seva velocitat va baixar considerablement, quedant relegat al que consideren que els corriols de baixada no hauríem d'existir, o sigui l'Elen i el Pep.

L'Albert, que diu que té una hèrnia discal, va baixar dels primers. La conclusió que tots treiem és que l'hèrnia se la inventa. El que li passa és que es fa gran i ha de posar excuses per les pujades.

Finalment arriben a la Torrassa del Moro i d'allà ens dirigim cap a Llinars en una vertiginosa baixada. Increïble!!!. Però encara ens quedava tornar de Llinars a Vilamajor passant per Cardedeu per camins i corriols molt macos que ens van deixar un molt bon regust de boca.

La Corriolada I és molt exigent si es portar a un ritme viu, però també és molt divertida i fa que hom s¡ho passi força bé. la recomanen a tothom, a més són poc quilòmetres (30) i poc desnivell (900 mts)

Si vols veure més fotos clica aquí