VIC-GIRONA
El mateix dia que van fer la Vilamajor-Montserrat, en Jaume (el gran proposador de rutes) va suggerir a Ferran ( el gran preparador de rutes) fer un dia la Vic-Girona. Ferran entusiasmat amb la idea va començar a preparar la sortida per fer-la el més aviat possible. Dit i fet!!! L’endemà següent ja estava penjada al web que el dia 9 de desembre faríem la Vic- Girona.Vet aquí el resultat.
A les 6:00 del matí hagué el primer punt de concentració al pàrquing que hi ha darrera de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. En Pitu, Jaume, Ferran, Elen, Jordi Yelamos i en Pep van ser els presents.
Tot seguit van anar, per carretera i a les fosques (quina bestialitat!!!) fins a Llinars on agafaren el tren que els dugués a Granollers. Allà els esperaven en Miquel i en Valentí, un nouvingut.
Tot seguit i a corre-cuita van travessar tota la ciutat fins a l’estació de Granollers–Canovelles on havien d’agafar el tren que els dugués fins a Vic. Allà els esperaven els nostre companyes del Maresme, en David Nieto, David, Lluis i Pere.
A l’estació de La Garriga pujaren en Javi i Jordi Gil, que van fer els 13 quilòmetres de carretera que separen Vilamajor de La Garriga, i n’Albert.
A les 8:18 van arribar a Vic on es trobava el nostre bon amic Joan de Llagostera.
En total foren 16 (tot un record): Pitu, Jaume, Ferran, Elen, Jordi Yelamos , Pep, Miquel, Valentí, David Nieto, David, Lluis, Pere, Javi i Jordi Gil, Joan de Llagostera i l’Albert.
Osona es caracteritza per la majestuositat dels seus paisatges i pel fred. I aquell matí feia molt de fred!!!. Estaven a dos graus positius però amb molta humitat que feia que portessin el fred als ossos molt de temps.
La primer dificultat que van tenir i que en Ferran no va tenir en compte, és que els diumenges hi ha mercat a la vila de Vic, per tant, no es va poder passar pel mig de la ciutat, tal com estava previst. Van haver de donar una volta i això els va provocar que ens perdessin una mica. Però gràcies al Jaume, els nostre indi sioux (per ser un gran rastrejador) ens va solucionar el problema.
Per explicar el que va succeir, s’ha dividit la ruta en tres parts: Osona, els tres embassaments i la ruta del carrilet
.
OSONA
De Vic els van dirigir, per camins, fins molt a prop de la vila de Folgueroles on van seguir el circuit número 11 que els va portar fins al salt de la Minyona, al costat dels Munts. Van passar per boscos encantadors i per un corriol demolidor fins arribar al Salt de la Minyona, una balconada a tota la vall de Sau i a les Guilleries.
La sort de tenir un dia esplèndid i clar els va permetre ser uns privilegiats i van poder contemplar unes vistes magnífiques des d’alt de les cingleres de Els Munts. Increïble!!. Tothom es va quedar bocabadat. No hi havia un millor lloc per poder fer l’esmorzar. D’allà es van dirigir carenant tota la cinglera que va permetre seguir contemplant el paisatge fins que, després una vertiginosa baixada, va acabar al Parador de Sau. ELS TRES EMBASASAMENT: SAU, SUSQUEDA I EL PASTERAL. Del Parador van agafar el camí (o carretera donat que l’han asfaltat) fins a Vilanova de Sau (la part baixa a tocar l’embassament) tot seguint paral·lel a l’embassament de Sau. Un paisatge impressionant, magnífic que els va fer alegrar els ulls. Després vingué l’embassament de Susqueda. Grandiós seria l’adjectiu!!!!. Van anar pel costat molt i molt quilòmetres i semblava que no s’acabava mai. Però finalment es va poder divisar la pressa. Quantes i quantes tones de formigó cal per poder aixecar una paret com aquella? ?s increïble el que pot arribar a fer l’home!!!!. Una carretera en portar fins a l’embassament de El Pasteral, el germà petit, però curiosament, el que es trobava al 100x100 de la seva capacitat. Allà en Joan va tenir una punxada (l’única!!) i va veure amb els seus propis ulls com de solidaris són els beteterus en general i els Trencacames en particular: En Jordi Yelamos i en Miquel van fer tota una pujada d’un parell de quilòmetres (amb 60 quilòmetres a les cames!!) per ajudar-lo. Quan sortim en btt volem companys com aquest. FELICITATS. Mentre, en David Nieto, Lluís , David i en Ferran, es van dedicar a cercar un restaurant. Hi havia molta gana i el temps se’ns llençava a sobre. EL CARRILET A partir de El Pasteral empalmaven amb la ruta del Carrilet, la famosa via verda que porta d’Olot a Girona. En aquest poble van trobar el restaurant Quer on es van fer un magnífic menjar de carn a la brasa amb complements, amanides, embotit, aigua, vi i cafès tot per 20€ i amb una qualitat molt bona. A més podien guardar les bicicletes en lloc allunyat de la vista dels amics de l’aliè. Us recomanen el restaurant. Val la pena. Després d’una hora i mitja d’entaulats (amb molt de vi, sobretot per part d’un) i amb la panxa molt plena, van prendre la ruta del carrilet fins a Girona. Eren un quart de cinc i el tren sortia a un quart de sis. Tenien pel davant 21 quilòmetres i 2 quilos més de pes. Arribar a Girona en tant poc temps resultava impossible. En un primer moment, fins a La Cellera, portaven un ritme baix (15-20 km/h), però a partir d’aquesta població es va desencadenar l’atac. Els més forts van imposar un ritme molt fort (35-40 km/h) que va trencar el grup. Va ser el tros menys dur, orogràficamsent parlant, però el que més els va cansar. Com anaven que en menys d’una hora ja estaven a Girona. En David Nieto va imposar un ritme que molt pocs, per no dir ningú, va poder seguir. Es nota que ell es sent molt a gust en un terreny pla. A l’entrada de Salt ens van reagrupar tots i van enfilar cap a l’estació de Girona. Malauradament no arribaven per agafar el tren de les 17:15 i haurien d’esperar-se fins a de les 18:30 hores. Mentre i complint el planning del dia, en David Nieto i Pere van donar una volta pel casc antic de Girona. I el tren va arribar. I com va arribar!!!! Ple i a més l’andana de l’estació estava ple de gom a gom. I com podrien ficar les btt’s? Doncs a empentes i rodolons. Però es van sortir!!! 15 bicicletes en un tren ple. Increïble. No volem acabar aquesta crònica sense fer una menció especial als beteterus que avui han destacat. Sense cap mena de dubte en Pep rep la menció especial. Era la primera vegada que feia una ruta tant llarga i la veritat es que s’ha comportat com un campió. A la ruta del carrilet ha estat al grup capdavanter des del primer moment mostrant que té un fons envejable. I això que és el més gran de tots!!!!. En Valentí també es mereix el nostre reconeixement. La seva grandesa resideix en què no fa beteté amb normalitat sinó de forma esporàdica. Ell també es trobava al grup capdavanter a la zona del Carrilet. Va posar plat gran i pinyó petit i poc a poc va anant deixant a tots enrera, fins i tot els que fan btt tota la vida. I d’en Pere només calen paraules afalagadores. Feia dos anys que no pujava a sobre una btt!!!! I més duia una guants d’estar per casa!!!! Amb el fred que feia!!!! El kampió va aguantar en el grup capdavanter. La nostra noia, l’estimadissima Elen va aguantar com una kampiona la seva sortida més llarga. Cada cop aquesta noia està més forta i ara per ara està capacitada per anar a qualsevol lloc on vulguem anar. Recomanem la sortida a tothom per la seva bellesa i la baixa dificultat (1111 metres de desnivell) a excepció del quilometratge (82 km). Aneu amb temps i compte amb els horaris dels trens. Si vols veure les fotografies clica aquí 
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| VIC-GIRONA.TRK | 118.31 KB |
