VILAMAJOR-SANT MARÇAL

Una ruta clàssica que cada any realitzem els TRENCACAMES a l’hivern amb la finalitat de poder tocar neu i poder admirar l’esplèndid paisatge que ens ofereix la cara nord de les Agudes i la vall de Sant Marçal. Malauradament, com tot ja sabeu, enguany de neu no hi ha enlloc, però el paisatge continua sent igualment meravellós.

Donat que la sortida és força llarga, vam quedar a les 7:30 hores en ell lloc de sempre. La presència de 15 beteterus demostra la capacitat de convocatòria que té anar a Sant Marçal. El dia esplèndid, sense núvols i amb una temperatura de 7 graus (en ple mes de gener i després diuen que no hi ha canvi climàtic!!!!). Era el dia perfecte per fer aquesta sortida!!!.

La primera part, fins el poble del Montseny, és molt avorrida, donat que una gran part es fa per la carretera (encara que el paisatge és preciós i sense circulació) el que ens ha permès poder xerrar amb els beteterus sobre infinitat de coses. Tant parlaven que ens donava vergonya del ritme tant baix que dúiem!!!. En Xavi March va tenir el primera punxada del dia (va posar dues cameres. ?s que el noi no en sap més jejejejeje).

La segona part fou més dura. Arribats al poble del Montseny (digne de ser visitat) va començar les pujades. Les primeres rampes ens van treure la son de les orelles. Ens va permetre escalfar fins a La Traüna on van menjar. A partir d’aquí la pujada fou intensa, sense descansa i amb varies rampes duríssimes, tant que només en Xavi March i Jordi Yelamos (aquest saltant) van poder pujar-la, la resta es van baixar.

La tercera part i la millor, fou quan vam arribar a la cara nord de les Agudes. La fageda amb la catifa de fulles és un espectacle que ningú hauria de perdrés. Poder anar per un camí sense veure el terra a causa de les nombroses fulles i les rieres on s’escola l’aigua entre els rocs és un espectacle impagable. Tot planejant vam arribar fins a l’antic monestir de Sant Marçal (ara un hotel de luxe) on ens van fer les fotografies de rigor.

A partir d’aquest moment s’inicià la disbauxa. La rapidíssima  baixada fins al càmping, plena de salts, es va realitzar a una velocitat endimoniada, sobretot per part d’en Xavi March i en Jordi Yelamos juntament amb Ferran, Javi, Xavi Montasell i Paco. I pensar que tenim més de 30 anys!!!!! Qualsevol diria que estem bojos. 

Però no es va acabar aquí. Quan vam arribar a la carretera doncs, más de lo mismo!!!! Però sobre asfalt!!!!. Increïble com hi ha gent del club que pugui anar tant ràpid. En Miquel, emprant la seva dictadura del més fort juntament amb Jordi Yelamos van arribar a Sant Esteve de Palautordera en un plis plas.
D’aquí fins a Vilamajor per la temuda pujada de Can Peu Alt que va acabar d’enfonsar a més d’un.