PUIGGRACIÒS

L'Albert, resident de La Garriga, ens va proposar fer una volta pel seu municipi. Nosaltres vam acceptar encantats, principalment per dues raons: la primera per què l'Albert sempre ve a casa nostre i le devíem poder anar a casa seva; i segon per què coneixem la zona del Puiggraciòs i els Cingles de Bertí i sabem de l'espectacularitat dels seus paisatges i corriols.

A les 8 ens trobavem tots (9) preaprats a l'estació de tren de La Garriga. Malauradament en Pepe va arribar 8 minuts tard i no ens va trobar. I és que els Trencacames són  molt puntuals!!!!. El camí a seguir era fàcil: cap el santuari del Puiggraciòs a gairabé 700 metres. Però l'Albert va decidir que no pujaríem pel dret sinó fent tota una sèrie de corriols divertits i exigents.

A dalt del Puiggraciós, al costat de la torre de guaita, vam esmorzar. Realment el paisatge és espectacular malgrat que la boira baixa ens impedia tenir una millor visió de part del Vallès Oriental, la vall del Congost i el Pla de la Calma.

D'allà ens van dirigir pel tortuòs corriols que va paral·lel als Cingles de Bertí. La dificultat ràdica en l'estretor del corriol i l'existència de plantes típiques mediterrànies de clima sec, o sigui, les que tenen coma fulles punxes. Sort que és hivern i les malles impedien les punxades i esgarrapades per què si anèssim en maillot curt us podem assegurar que les cames haguessin quedat força esgarrinçades.

Un rapidíssim descens fins al Sot del bac. Un magnífic paratge amb els seus espadats, el seu gorg, i els seus corriols maquíssims. La veritat és que val la pena arribar fins aquestes contrades només per veure-ho.

Un ascens per camí ample ens va portar fins a la zona des descens corriolera on l'Albert ens va ensenyar uns camins trialers tècnics compaginats amb d'altres rapidíssims que ens ha fet gaudir a tots.

En conclusió podem dir que l'Albert, com sempre, no ens ha decepcionat i ens ha preparat una sortida molt maca. Us la recomanem.

Si vols veure les fotos clica aquí

Veieu la gràfica