Moltes vegades hem pujat al Pla de la Calma. Molt sovint hem baixat per la zona de Tagamanent. Sempre hem pensat, mentre baixaven, com de dura seria si ho fessim al revés. Doncs aquesta setmana ho hem fet i ens hem donat compte que la pujada és terrible, sobretot el seu darrer tros. Però anem a pams.

Ferran havia preparat una sortida  molt divertida per la zona del  Montseny, Montnegre i el Corredor. Tot estava preparat. Durant tota la setmana, en Ferran havia preparat la sortida consultant mapes, pàgines web i preguntant amics de la contrada. Molta feina per res donat que el dia abans, el dissabte, va rebre una trucada dient que es canviaven els plans i ens anàvem cap a La Garriga. Com no era la primera vegada que passava, i segurament no serà la darrera, en Ferran ho va acceptar estoïcament.

Nou èrem els beteterus i la ruta era fins a tagamanent per localitzar una trialera que encara desconeixíem (com no!!!!). La pujada fou terrible. Era constant i de bon fer al començament, però després es va convertir en un infern amb unes pujades que, en el seu tram final, arribàvem fins a un 30%. Tots ens vam baixar de la btt.

La gran trialera es va convertir en un nyap donat que només es podia fer a peu, per tant van decidir baixar pel GR per uns corriols molt divertits fins a la autovia de Vic. Aquí va ser terrible donat que van haver de fer uns quants quilòmetres per la perillosa autovia.

En fi,  com a positiu tenim el dia meravellós que va fer i les espectaculars vistes que hi havia des de Tagamanent. Com a negatiu la cerca de la trialera i el tros de carretera.

Destacarem, però, al Jose, el qual va anar en btt des de Breda fins a La garriga, va fer la ruta, i després es va tornar fins a Breda. En total uns 110 quilòmetres. Una bèstialitat.

Si vols més fotos clica aquí