Encara que ningú ho digués públicament durant la setmana, hi havia un cert temor per la sortida d'avui. La causa era clara: el guia era en Ferran!!!!. I per experiències anteriors sabíem tots que quan en Ferran fa de guia succeeixen tres coses; la primera que serà una sortida llarga o molt llarga amb una gran quantitat de quilòmetres i amb un desnivell força alt;  segon que hi ha moltes possibilitats de quedar esgarrinxat per branques, herbes i altres vegetals punxaguts; i la tercera que ens perdessim.

Malgrat tot, dotze beteterus ens van reunir al lloc habitual esperant la "ferranada". Només va arribar en Ferran, molts van preguntar a on anaven, quants quilòmetres fèiem i quina duresa ens esperava. Si algú tenia esperances  que Ferran hagués suavitzat les seves pretensions anava molt equivocat!!!. La previsió eren de 65 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 1800 metres. Com ens imaginaven tots, una Ferranada.

Però anem a pams. Especifiquem que erem dotze però alguns anaven venuts. Per començar l'Àngel, el Toni i la Cristina, del club Rocabikes, es van presentar amb ganes de passar-ho bé però totalment aliens a les "ferranades". Pobrissons, vam pensar més d'un de nosaltres. No sabeu on us heu ficat!!!!!. Per altra banda, va aparèixer el nostre estimat amic "el nen de castefa" o sigui en Ricard, el qua feia molt de temps que no anava amb nosaltres. La resta érem els habituals.

Només començar, en Ferran ja ens va posar el cor a mil. Dues trialeres molt tècniques i empinades ens va donar la benvinguda. La majoria de nosaltres ja estem acostumats però l'Àngel i, sobretot, la Cristina, van patir. En canvi, al Toni la seva cara reflectia una enorme satisfacció: a ell li agradava molt les trialeres i veia que avui podia ser el seu dia!!!.

Tot seguit corriols amunt i avall fins que vam arribar a la selva!!!. Un corriol estret i molt brut ple de bardisses i altres plantes amb punxons enormes, ens van deixar les braços marcats per tots llocs. Eren les marques de la guerra que tot els  beteterus han de tenir (frase d'en ferran). La segona ferranada estava servida. 

De cop i volta  el camí es talla. Les obres de l'AVE ens impedeixen continuar. Per a Ferran no hi ha cap problema: es puja per la canal de desaigüa. Ufffff!!!! Això és massa. Estàvem a l'entrada d'un túnel de l'AVE i el següent pas era anar fins a Palautordera. El camí era molt fàcil només es tractava de travessar el túnel i ja està. Però no, pel Ferran això era massa fàcil i calia anar per altres llocs. Quina por!!!!!!

Després d'uns quilòmetres cap a munt i cap avall vam arribar a uns altres corriol ple de branques i arbres encara que no massa brut, però el suficient per tornar a deixar marcats mans, braços i cames. Ja teníem la tercera Ferranada. I només portavem 10 quilòmetres.

Més corriols i de cop i volta la Tordera i calia passar-la. Uns en btt  i amb els peus a l'aigua, altres per unes roques i en javi, que estrenava btt, amb la btt coll amunt (aquest tio és increïble, cuida més la btt que a ell mateix!!!). Això era massa, tot esgarrinxats i ara amb els peus mullats. Els nous no deien  res, però segur que pensaven que mai més tornarien.

A partir  d'aquest moment tot va canviar. El camí es va fer ample, els corriols (molt macos) eren ciclables i van passar per llocs increïblement macos. Poc a poc vam haver de reconèixer que Ferran ens havia preparat una bona sortida, però només duiem 20 quilòmetres quan arrivàrem a Càmpins!!!!.

Al poble va succeir l'inevitable. L'Albert, que tenia un dinar a casa, havia de marxar per què es feia tard. darrera d'ell, com peces de dominó, van anar dient tots que marxaven. En ferran deia: però si només restes 45 quilòmetres!!!!. Ningú li va fer cas, com sempre.

Tots plegats van agafar el camí de tornada. El guia va ser en Jaume. I ja es sap que quan ell guia ha d'haver una trialera i ens va tocar la típica i tòpica trialera de Palautordera. Ningú se la va baixar (com a molt en Jordi Yelamos) però tots van baixar de la btt. I tots posaven cara de satisfacció. Però si això no és btt!!!! ?s una caminada!!!!.

Concluint es pot dir que ha estat una molt bona sortida amb no gaire desnivell i molt divertida la qual recomanem, això si porteu maillot i culotte llarg. 

Si vols veure les fotos clica aquí