El corresponsal del club TRENCACAMES  a la comarca del Garraf, en Josep, ens va preparar una sortida per la comarca del Garraf, concretament pel massís i parc natural del Garraf.

En Jordi Gil, Jaume, Pitu, Javi, Josep, Coco (un amic d'en Josep) i Ferran, ens van presentar a Sitges amb ganes de passar una matinal betetera per una comarca que a gairebé a tots ens resultava desconeguda.

Dos eren el pitjors dels nostres temors: per una banda la calor i enorme xafogor exitent el que ens fèia presagiar que passaríem molta calor, com va ser finalment; per una altra banda la duresa del terreny donat que pensàvem que el terra del Garraf era propens a que hagués moltes pedres. Res més lluny de la realitat.

Intentar explicar el recorregut resulta impossible. La combinació de camins, corriols, trialeres i altres formes de comunicació que en Josep ens va preparar, fa molt dificíl fer uns descripció del recorregut. El que si podem fer és adjectivitzar-ho: increïble, merevellosa, maquissima, espectacular, divertida...etc.

No hi haviem les típiques pujades llargues i interminables, sobretot en dies amb molta xafogor, tot al contrari, es tractava d'un veritable trancacames amb pujades i baixades curtes constants, però molt divertides. Coneixador en Josep de la nostra aficció a les trialeres, en va posar un parell o tres que van fer les nostres delícies.

Tant divertit i bonic era al començament, que la gent (els més grans) es va animar i van imposar un ritme ràpid i trepidant. la veritat és que el terreny i el circuit el permetia. No era gens dur.

Però la calor apretava de valent i els quilòmetres ja comenaven a pesar a les cames de més d'un (vaja a tots menys al Ferran el qual va saber dosificar-se molt bé i va arrivar al final fet un toro, i en jaume que ara s'entrena de valent). Quan la situació per alguns començava a ser desesperant, va arribar un dels moments més desitjats: el menjar en un restaurant argentí en ple massís del garraf amb unes instal·lacions que donen pena però amb una carn que es defeia a la boca. Ho recomanem sobretot després de 60 quilòmetres.

Cal destacar la fortalesa que darrerament està exhibint en Jaume. Es nota que s'està entrenant per fer el camí de Santiago!!!!. Va ser un dels pocs que va arribar sobrat al restaurant. També destaquem al nostre corresponsal Josep per la ruta la qual es mereix un 10 sobre 10. val la pena fer-l'ha. ?s  molt  maca i espectacular.

 Si vols veure més fotos clica aquí