Com cada any, el club de BTT els TRENCACAMES, fa la sortida a la platja nudista de Caldetes. La sensació de poder-te banyar, en pilotes,  a la mar mediterranea després de 30 quilòmetres de btt, és recomanable per a tothom.

A les 7:30 hores del matí 8 eren els beteterus disposats a fer la sortida. ?rem pocs, presumiblement per dues raons: uns per què tenen vergonya i altres per què la sortida és especialment dura pel desnivell i  pel Sol. Entre els presents hi havia 7 homes i una dona, a la qual no li espanta de cap manera anar a la platja amb una colla de beteterus semi-mascles.

A resaltar que a la duresa de la sortida calia afegir les altes temperatures i, sobretot, a  les persones que anàvem. En Jose (el qual ja portava 20 quilòmetres al venir de casa seva a Breda), en Miquel (que fa poc va realitzar en un sol dia el Pedals de foc), en Jordi Yelamos (que s'està entrenant perl camí de Santiago), en Xavi March (tot potència i resistència), en Joan Rovira ( el motor diesel incansable), l'Elen (com a millorat la xicota!!!!), en Javi ( el iaio canyero-en tots els sentits) i en ferran (que sempre es reserva pel final). Com podeu veure, amb els 4  primers es garantia una sortida molt ràpida i trepidant. La resta intentaríem sobreviure. I així va ser.

El recorregut no era gens complicat. Es tractava de pujar fins al càmping de ca l'Arenes (El Corredor) anar fins a la creu de Rupit i d'allà baixar fins Arenys. La tornada la faríem per Llavaneres donat que no volíem trepitjar carretera com l'any passat.

La primera pujada al Corredor fou molt ràpida. El ritme intens va fer que l'Elen i el ferran es quedessin al darrera. Però  de cop i volta, en javi, que portava la btt vella (segurament per què volia ser el protagonista a la platja i no pas la seva btt nova), va trencar l'amortidor del darrera i va haver de plegar. Ara només quedaven 7, dels qual 5 estaven molt forts. L'elen tremolava!!!!

Fins a la creu de Rupit tot va anar bé. La baixada fins Arenys de Mar molt ràpida i trepidant. Els baixadors van gaudir plenament del bots i salts. A partir d'Arenys van fer una miqueta de carretera fins arribar a la platja. Eren quarts de deu i la platja estava a tope!!!!!! Fins i tot ens va costar trobar un lloc per a tots!!!!. Per tota banda hi havien culs i tetes.

Això si, van causar espectació i sinó mireu les fletxes de la fotografia i veure com tothom ens mirava. I es que estem fet de molt bona pasta!!!! 

Ens banyem com ens va portar la nostra mare al món i van esmorzar per posar-nos, amb molta desgana, en marxa per la tornada , la qual prometia ser dura, principalment per què el guia era el Ferran i ja sabem com se les gasta.

Per la vora del mar arribem fins a port Balís. D'allà a Llavaneres on van pujar per una urbanització. Deu n'hi do la pujada: llarga i intensa amb un forts rampots!!!. A dalt van fer camins planers combinats amb corriols fins arribar a la Creu de Rupit. Ningú mostrava signes de cansament. Tots estaven molt forts i tiraven com a mules. Pobre Elen. Començava a patir i de valent.

Però no hi havia descans. En lloc d'agafar el camí més recte fins a casa, els "homes forts" van decidir pujar fins al Corredor. Segur que l'Elen es va recordar d'ell gratament!!!. D'allà baixada per trialeres, corriols i camins fins a Vilalba de saserra on tornàrem fins a casa.

Ens ho van passar molt bé i el proper any tornarem.