En Jaume té un cosí que viu a Sant Hilari de Sacalm. El cosí fa BTT amb un grup d'amics des de temps pretèrits. Els dos cosins es van posar d'acord per fer una sortida per les Guilleries. La resta seguim a Jaume vagi on vagi, per tant, aquest diumenge hem estat a sant Hilari Sacalm.

Estem segur que els nois de Sant Hilari, que es diuen la colla de l'àpat, són unes excel·lents persones però tenen un "però" que és que surten a quarts de vuit del matí!!!!. Això significava que nosaltres havíem de sortir de Vilamajor a quarts de set, i un diumenge!!!! Realment som uns malalts de bici.

Malgrat la matinada, la prespectiva d'anar a fer una sortida per les Guilleries, era suficientment atractiu per què anessim nou Trencacames, que juntament amb la colla de l'àpat, vam fer un nombrós grup de 15 beteterus. Tota una manifestació!!!!

El dia era gris, boiròs però gens fred (per sort). Amenaçava pluja i com diu la dita "el que amenaza y no pega, tonto se queda" , va ploure, poca estona però intensament, el suficient per deixar-nos xops.

La colla de l'àpat va resultar ser un grups de "menys joves" que porten molts anys a sobre de la BTT. Bufar i fer ampolles, va dir més d'un. I una merda!!! Com estan els cabronassos. Ens han donat un repaso de cal Déu. Sort que hem portar al Santi per mantenir la dignitat dels Trencacames. I nosaltres que pensàvem que, per l'edat que teníem, estàvem forts? Que il·lusos. Com diu el nom, la colla de l'àpat surt en BTT per esmorzar, vaja, que si no hi ha esmorzar no hi ha BTT. I un esmorzar de plat i forquilla!!!

La ruta preciosa, malgrat que la boira no ens ha deixat veure gaire, però la sensació era que estàvem en un lloc idil·lic. Primer una aproximació fins a una baixada trepidant, ràpida i divertida per camí ample, la qual va durar i durar més que el ninot de Duracell. Van ser quilòmetres de baixada (uns 15) i ja ens fèia intuir el pitjor: todo lo que baja vuelve a subir. Efectivament, uns 10 quilòmetres de pujada, de bon fer, en ha portar fins a l'hostal de l'espinau ( més o menys) on vàrem esmorzar per tot l'alt: torrades, embotit, carns, music, patates, fèssols... vi i vi i vi i moscatell. Total que vam sortir amb la panxa ben plena.

D'allà més pujada i tres quilos més. L'all i oli sortia del nostre estòmac en forma d'eruptes. I ells, com si res!! La mare que els va parir, com es nota que estan acostumats.

Finalment arrivem a Sant Hilari després de 45 quilòmetres i amb una sensació: la colla de l'àpat és una colla de puta mare. Els hirem de convidar al nostre territori per fer una sortida de les nostres i que pateixin de valent (o sigui trialeres i més trialeres)

Si voleu veure les fotos cliqueu aquí