ELS PEDALS DE FOC DELS TRENCACAMES

L’ITINERARI AMB BTT PER LES COMARQUES CATALANES DE L’ALTA RIBAGORÇA, EL PALLARS JUSSÀ, PALLARS SOBIRÀ I VALL D’ARAN.

DADES INFORMATIVES DELS 4 DIES:

Hem estat unes 17 hores pedalant, sense contar parades, i hem fet 225 km, amb un desnivell acumulat positiu de 5645m. i algun trencacames ha cremat uns 11000 calories amb els 4 dies de ruta

DIVENDRES 20:

Al matí, en Santi i l’Stephan, ja es van traslladat cap a Torre de Cabdella, punt d’inici dels nostres pedals de foc. A mitja tarda-vespre van arribar la resta: Jaume, Pitu, Manel, Jordi Yelamos, Jordi Gil, Ramón, Carles, Xavi, Javi, José Salas i l’Albert. La veritat es que quan ens vam ajuntar tota la colla dels 12+1, tot eren rialles i catxondeo. Això és molt important per superar els durs que dies que teníem per davant.
Vam sopar a l’alberg de Torre de Cabdella i la veritat es que el sopar va estar molt bé. Macarrons per poder tenir energia al dia següent i després galtes de porc, botifarres entre d’altres coses. La veritat es que per ser el primer àpat ens vam començar a posar les botes sense miraments. Després vam fer una mica de xerrada de com planejaríem els 4 dies, vam sortir a estirar les cames pel poble i després cap a dormir o intentar-ho.

DISSABTE 21: LA TORRE DE CABDELLA – SON

A les 6.30, aproximadament, ens vam llevar i ens vam reunir per anar a esmorzar Es tractava d’un àpat molt important, ja que avui ja era uns dels 4 grans dies i pel mig el temut Coll del Triador, sostre dels pedals de foc. Tots a punt i com és habitual a les 8 del mati començava l’aventura.

Vam sortir de La Torre de Cabdella ens direcció Espui, on començava el Coll del Triador, el més llarg dels Pedals. Un coll de 12 km amb un desnivell de 880m, que vam salvar amb unes 2 hores. En aquest coll es van fer una selecció de 2 grups: el grup 1, el del jovent i algun que ja no ho és tant, que van imposar un ritme alegre, i els del grup 2, els que volien reservar pels pròxims dies o que prefereixen anar a un ritme més pausat.
Dalt del Coll del triador (2138m.) vam menjar una mica i vam anar cap al sostre dels pedals, el Coll de la Portella (2268m.) tot flanquejant la muntanya, que mai s’acabava. Donat que la calor era bastant evident vam trobar un rierol de muntanya, i ens vam remullar una estona.
Després vam continuar cap al següent Coll de la Creu d’Eixol (2232m.). Aquí vam fer una paradeta per abrigar-nos. També vam patir la primera averia: el Pitu va trencar un radi de la roda del darrera. També vam aprofitar per fer la trucada per encarregar el dinar. Vam baixar, per les pistes d’Espot Esquí, lloc on el Javi i el Carles també van punxar i és normal, alguns vam agafar més de 70 km per hora. Som uns malalts de la gravetat descendent.

Vam arribar a l’Alberg de les Daines a l’Estació d’esquí d’Espot i allà vam repostar però de mala manera: uns plats d’espaguetis que feien por de veure, 7 gana i de segon pollastre. Aquí el tracte va ser un dels millors i més ràpids i aquí ens vam començar adonar del menjar típic dels Pedals de Foc: Pasta i Pollastre. Amb l’estomac ple fins a la bandera, vam refer l’etapa amb un descens de vertigen fins Espot i després d’Espot vam agafar la cruïlla d’anar cap a Son, una pista asfaltada amb fortes pendents i amb molta calor, Vam passar per Jou i posteriorment a Son, lloc on passaríem la nit.

Només d’arribar vam veure que en un remolc teníem l’equipatge i després uns ens van ensenyar on guardaríem les bicis, que era on tenien tots els trastos d’aquella casa. Posteriorment ens van ensenyar on dormiríem. ¡avui tocaria dormir tots junts com si fos la mili.!!!!! Ens vam dutxar i l’home de la Casa ens va deixar un tot terreny per anar a Esterri d’Aneu arreglar la roda del Pitu. Els demés ens vam quedar pel poble, reposant i revisant les bicis que estiguessin apunt pel dia següent.

Va arribar l’hora de sopar i per variar macarrons i spaguetis i de segon Pollastre rostit que estava molt bo. També ens vam donar conte de que si teníem pensat arribar a casa amb algun quilet de menys amb els àpats que ens estàvem fent seria molt difícil. També vam aprofitar, ja que som un club amb tecnologia l’alta qualitat, per descarregar les fotos i vídeos que fèiem amb les càmeres i la càmera de vídeo a l’ordinador del Jordi Yelamos. Després al vespre vam fer una mica de caminada i després ens vam quedar una estona a la terrassa de la Casa Masover a la fresca lloc on es va viure uns moment que molta gent recordarà: la famosa ratafia que ens va treure l’home de la casa. Una ratafia de collita pròpia, que de chupito a chupito va anar caient tota l’ampolla sencera i posteriorment va fer que es comencessin a dir tonteries i més tonteries, cosa que va fer que molts acabéssim amb agulletes a l’estomac de tant de riure. Segur que ens va sentir mig poble amb la xerinola que portàvem, després a dormir com bons ciclistes.

El resum de l’etapa son unes 4hores i 30 minuts de temps amb bici, 59 Quilometres i un desnivell de 1720m.

DIUMENGE 22: SON – VIELLA

Aproximadament a 6.30 del mati ens vam llevar sense plorar massa. Avui tocava la 2ona etapa,
Vam esmorzar i a les 8 en punt ja estàvem pedalant pel corriol del Calvari i quin calvari vam passar perquè molt de tros el vam fer a peu de les dures pujades que hi havia. Després vam agafar el camí de pista que ens portaria al bosc del Gerdar, un bosc amb uns arbres imponents per la seva alçada i espectacularitat i amb unes cascades d’aigua impressionants, molt semblants als boscos del nord d’Europa. Després vam passar a segellar el llibre de ruta al refugi i vam agafar la carretera que baixa del port de la Bonaigua fins a Sorpe on vam esmorzar una mica, per agafar forces i pujar cap a Alós Isil i direcció Montgarri. Després de mig mati de pujada continuada, vam fer la típica paradeta per refrescar-nos i continuar cap a Montgarri.

En arribar a Montgarri, vam retrobar-nos amb la civilització molta gent, cotxes…
Feia dies que no veiem tanta civilització. Allà vam decidir continuar i anar a dinar en un poblet aprop de Vaqueira. Encara bo que no vam dinar a Montgarri perquè sortint de Montgarri vam enganxar unes pujadotes curtes però intenses que amb el calor semblaven que no s’acabaven mai. Vam travessar el Pla de Beret vam veure el naixement de la Noguera Pallaressa i La Garona i després vam retrobar-nos amb el que molts de nosaltres trobàvem a faltar: la baixada, i per variar doncs la alta velocitat es va imposar tot i que algún que porta cobertes barates va punxar (Javi). Llavors la gana ja en apretava i vam parar a Bagergue on, per variar, vam carregar de valent, amanides, xai, botifarra, patates fregides. La veritat com ja és habitual ens vam posar les botes i el menjar de 1era qualitat. Després una mica de corriols i fins a Viella punt i final de l’etapa d’avui.

Avui tocava dormir en un hotel de 2* de Viella, després de rentar les bici i fer-nos una dutxa, vam baixar a Viella a fer la volta i prendre quelcom en una terrassa, després cap a l’hotel a Sopar, on vam quedar sorpresos amb el sopar Self Service, es a dir que podíem menjar fins a rebentar. I després vam mirar el futbol i també vam descarregar i mirar les fotos i vídeos al portàtil, després cap a dormir.

El Resum casi 5 hores pedalant, 68 km i 1405m. de desnivell positiu.

DILLUNS 23: VIELLA – MALPAS

3er dia de ruta i la gent es va tenir que llevar dora, com ja és habitual, qui més qui menys havia dormit més o menys, millor o pitjor.
Vam baixar al menjador de l’hotel i les cares eren de molta son, però amb l’esmorzar que ens esperava, ja la vam pal·liar ràpid. A les 8 amb punt ens va venir a buscar el mini bus amb remolc per portar-nos a la boca sud del túnel de Viella per començar la 3era etapa.

Ja estem amb marxa i per començar el dia bastant baixada i una mica d’aigua, vam trobar bastant de tros amb molt rierols plens d’aigua i el primer contratemps del dia, una punxada del Jaume. Després anar tirant avall vam passar per l’embassament de Senet i fins arribar a Vilaller lloc on començaríem a fer la primera pujadeta del dia, el Coll de Serreres, un coll que comença amb unes rampes molt fortes i després mica en mica es va suavitzant. La pujada va fer la seva selecció en el grup i algun dels primers, el Carles es va posar a buscar bolets i en va trobar 3 pinetells tot just a dalt del coll. Després, com es típic, de la pujada va arribar la baixada on a part de varies punxades també ens vam perdre una mica però ho vam solucionar amb un 5 quilometres de regal. Un cop a Llesp vam agafar el camí de l’aigua que enlloc d’un corriol per anar amb bici era un camí de puja i baixa on la pujada era a peu i amb la bici a coll. Un cop acabada aquesta tortura que en molts se’ls notava a la cara el patiment, tocava una pujada d’asfalt i amb una calor sufocant un 34º i algun contratemps a la bici del Pitu, la seva roda del darrera ara semblava que el nucli no anava massa fi i això podia ser un problema molt greu a la llarga, Així que vam fer una trucada d’emergència al Paco que ens va trucar al seu cunyat de Pont de Suert per mirar si ens aconseguia un nucli.
Un cop feta la trucada cap amunt i després de pujar cadascú al seu ritme vam arribar a Iran on vam tenir que segellar el llibre de ruta, fer el retrobament i seguir pujant el Coll de St. Salvador situat a (1400m.). Un cop fent el Coll de nou baixada i cremada d’adrenalina fins arribar a Malpas lloc on passaríem la nit.

Vam arribar al poble a mitja tarda i la casa on passaríem la nit era una casa antiga amb unes vistes molt maques i amb unes avies molt amables que ja donava d’impressió que el sopar podia ser…

Un cop dutxats vam anar a fer un dinar-berenar, a l’únic bar que hi havia al poble on ens van fer uns super entrepans molt bons. Després a mida que ens acostàvem a la casa l’olor a menjar era d’escàndol, aquelles avies ja s’havien posat a fer el sopar i tenia pinta que podia ser un sopar demolidor. En arribar a la casa ens vam posar a la fresca hi ha revisar les bicis i a començar a desmuntar la roda del Pitu, el cunyat del Paco ja estava de camí amb la peça nova, vam estar de sort i ho vam solucionar això de tenir un equip de mecànics es un luxe.

Després ja ens vam entaular i va començar el gran menjar, amanides, escudella amb pilota de primer i de segon truites de patates, ceba i carbassó, i botifarra i de postres mouse de llimona fets de les avies.

Després de sopar va anar a veure la foguera de St. Joan del poble, que la veritat va ser bastant ensopida 4 petards i poca cosa més i després cap al llit, però avanç sembla que ja hi havia gent que les cames els començaven a tindre-les pesadotes i van passar per l’habitació la de l’Stephan i en Santi per provar la pomada màgica i diuen que els va anar molt bé.

El resum del dia poc més de 4 hores amb bici sense contar les parades, 58 km. I uns desnivell positiu de 1275m.

DIMARTS 24: MALPAS – LA TORRE DE CABDELLA

Era l’últim dia de ruta i estàvem convençuts de que teníem un dia llarg i dur per davant. Un cop esmorzats a les 8 amb punt tiràvem l’últim petard de sortida (cada dia avanç de sortir el Jaume tirava un petard). Vam posar inici a l’última etapa dels nostres pedals de foc, vam enfilar de seguida cap a Castellars i en direcció el Coll de Peranera, un cop superat vam baixar cap a Erta i Sas on vam pujar cap al Coll de Sas un coll bastant suau i penúltim coll dels pedals, i després de la baixada, en arribar a La Mola d’Amunt, vam enfilar el Coll de l’Oli l’últim, un coll que va ser bastant dur i on ens va fer un petit ruixadet, avanç d’arribar al poblet de Castellnou, des de el poblet veiem al Coll de l’Oli, que els últims 300 m. es fan a peu un cop al Coll, les típiques fotos que entre uns i altres ja en portàvem unes casi 800. I avall que fa baixada un tros de baixada tècnica pels craks del club, on es van poder-se exhibir i després de nou una baixada rapidíssima, fins a La Torre de Cabdella, on feia 4 dies havíem començat la ruta tots estàvem l’allò més contents perquè ho havíem aconseguit i el millor de tot es que tots els del club i totes les bicis estàvem sencers. Un cop vam arribar vam tirar la traca que el Jaume portava i òbviament amb les fotos de rigor amb el mallot dels pedals de foc. Ens vam dutxar, vam dinar i ben dinat cap a Vilamajor.

Resum de l’Etapa casi 3 hores de bici, 37 km. I un desnivell positiu de 1245m.


Havien estat que intensos dies gaudint de l’esport que més ens agrada i convivint tots 13 que encara que diguin que es mal número de mala sort no ens n’ha portat. Era la primera convivència d’aquestes magnituds al club i això ha estat possible gràcies al Jaume que ens va anar engrescant ja al mes de març.


Moltes gràcies a tots per fer-ho possible.


Jaume, Manel, Javi, Jordi Gil, Jordi Yelamos, Carles, Ramón, Xavi, Stephan, Santi, Pitu, Albert i José.

ELS TRENCACAMES

Cliqueu per veure el videos: video 1 i video 2

Per veure les fotos clica aquí